Es una trampa
"........
Per una altra banda, és del tot imprescindible evitar i aïllar qualsevol acció que ens aproximi a la violència. Hem de desterrar els aldarulls i les cares tapades a les nostres mobilitzacions. Només guanyarem amb la cara descoberta. Cada brot d’enfrontament amb la policia, cada contenidor cremat, cada tanca tombada, cada cara tapada, cada vidre trencat és una alenada d’aire fresc al Regne d’Espanya.
Des dels poders de l’estat s’ha buscat durant anys que els aldarulls arribessin a les nostres mobilitzacions. De fet, ho han desitjat de manera descarada. Només cal veure el relat comunicatiu que han intentat imposar cada any dies abans de la Diada advertint del risc de la violència. És tan gran el seu desig que, sense que la violència hagi fet acte de presència a Catalunya, l’han convertit en la particular paret mestra en què han construït l’acusació de rebel·lió.
Afortunadament, sempre han fracassat, fins i tot quan els provocadors i infiltrats –molts provinents del Piolín que aquells dies era atracat al port de Barcelona– van vorejar totes les accions i mobilitzacions del 3 d’octubre del 2017.
L’interès de l’estat en l’existència de desordres públics i violència –encara que sigui de baixa intensitat– és proporcional al convenciment que tenen que només amb la distorsió social que comportaria la kale borroka l’unionisme podrà recuperar terreny. Els càlculs de l’estat descansen sobre una simple equació: com més aldarulls hi hagi menys creixerà el suport social a la independència. De fet, no fa gaires dies, el senador i dirigent de l’esquerra abertzale Jon Inarritu expressava exactament aquesta mateixa idea parlant sobre Catalunya: l’estat espanyol vol desordre públic, violència de baixa intensitat per aplicar i justificar la seva repressió.
No em serveixen d’excusa els fets que aquestes setmanes se succeeixen a França. No crec que els aparadors trencats, els cotxes cremats, els contenidors tombats i les barricades fetes de mobiliari urbà, llambordes i terrasses de bars siguin cap solució als desafiaments que avui tenim a Catalunya. De fet, no crec que siguin mai la solució de cap problema, però segur que ara a Catalunya no ho són.
La desobediència civil i la no-violència poden arribar a aturar un país, a fer caure governs i lleis injustes –com va passar amb el servei militar obligatori els anys noranta– o a guanyar la independència, com va succeir a l’Índia a mitjan segle passat.
La dignitat que ens fa invencibles com a país és la mostrada el primer d’octubre de l’any passat per milers d’homes i dones resistint de manera no-violenta la violència policial. En cap cas la de les persones que s’amaguen darrere un passamuntanyes i que opten per l’enfrontament i els aldarulls al carrer.
Aquests dies i setmanes vinents seran de gran intensitat. Si us plau, us demano que no ens apartem d’allò que ens ha fet tan i tan forts. Siguem valents, radicalment valents, i encarem des de la plenitud de la no-violència el camí cap a la nostra llibertat
...."
Hola,
Este es un extracto del comunicado de Jordi Sánchez desde la cárcel y como expresa mucho mejor que yo no veo razón para no poner sus palabras que dicen lo que yo pienso.
De aquí a una semana el Gobierno se reunirá en Barcelona. Esto que no debería de ser una excepción, pero lo es y además en un día muy señalado, el primer aniversario de las votaciones que restablecían el Govern de Catalunya, después de ser anulado por el propio Gobierno por declararnos rebeldes o algo similar.
Viendo los preparativos que llevan semanas, todo desde la situación del edificio elegido para la reunión, que provocará retenciones en las principales vías de circulación de la ciudad, el día, la ciudad, recordemos que Cataluña es inmensamente mas grande, la presión mediática... todo parece una incitación a que se produzca el mas mínimo gesto, aunque sea por falsa bandera, para magnificarlo y que les sirva de excusa para privarnos de nuevo a todos los catalanes de nuestros derechos, por nuestro bien, por supuesto.
Todos los catalanes vemos a diario las mentiras que sobre nosotros se cuentan, la viñeta de Ferran Martí es muy gráfica, mientras que el resto de España, o buena parte de ella, compra sin problemas las mentiras. Tenemos todo el derecho a manifestarnos pero no les demos el gusto de mentir sobre nosotros.
Per una altra banda, és del tot imprescindible evitar i aïllar qualsevol acció que ens aproximi a la violència. Hem de desterrar els aldarulls i les cares tapades a les nostres mobilitzacions. Només guanyarem amb la cara descoberta. Cada brot d’enfrontament amb la policia, cada contenidor cremat, cada tanca tombada, cada cara tapada, cada vidre trencat és una alenada d’aire fresc al Regne d’Espanya.
Des dels poders de l’estat s’ha buscat durant anys que els aldarulls arribessin a les nostres mobilitzacions. De fet, ho han desitjat de manera descarada. Només cal veure el relat comunicatiu que han intentat imposar cada any dies abans de la Diada advertint del risc de la violència. És tan gran el seu desig que, sense que la violència hagi fet acte de presència a Catalunya, l’han convertit en la particular paret mestra en què han construït l’acusació de rebel·lió.
Afortunadament, sempre han fracassat, fins i tot quan els provocadors i infiltrats –molts provinents del Piolín que aquells dies era atracat al port de Barcelona– van vorejar totes les accions i mobilitzacions del 3 d’octubre del 2017.
L’interès de l’estat en l’existència de desordres públics i violència –encara que sigui de baixa intensitat– és proporcional al convenciment que tenen que només amb la distorsió social que comportaria la kale borroka l’unionisme podrà recuperar terreny. Els càlculs de l’estat descansen sobre una simple equació: com més aldarulls hi hagi menys creixerà el suport social a la independència. De fet, no fa gaires dies, el senador i dirigent de l’esquerra abertzale Jon Inarritu expressava exactament aquesta mateixa idea parlant sobre Catalunya: l’estat espanyol vol desordre públic, violència de baixa intensitat per aplicar i justificar la seva repressió.
No em serveixen d’excusa els fets que aquestes setmanes se succeeixen a França. No crec que els aparadors trencats, els cotxes cremats, els contenidors tombats i les barricades fetes de mobiliari urbà, llambordes i terrasses de bars siguin cap solució als desafiaments que avui tenim a Catalunya. De fet, no crec que siguin mai la solució de cap problema, però segur que ara a Catalunya no ho són.
La desobediència civil i la no-violència poden arribar a aturar un país, a fer caure governs i lleis injustes –com va passar amb el servei militar obligatori els anys noranta– o a guanyar la independència, com va succeir a l’Índia a mitjan segle passat.
La dignitat que ens fa invencibles com a país és la mostrada el primer d’octubre de l’any passat per milers d’homes i dones resistint de manera no-violenta la violència policial. En cap cas la de les persones que s’amaguen darrere un passamuntanyes i que opten per l’enfrontament i els aldarulls al carrer.
Aquests dies i setmanes vinents seran de gran intensitat. Si us plau, us demano que no ens apartem d’allò que ens ha fet tan i tan forts. Siguem valents, radicalment valents, i encarem des de la plenitud de la no-violència el camí cap a la nostra llibertat
...."
Hola,
Este es un extracto del comunicado de Jordi Sánchez desde la cárcel y como expresa mucho mejor que yo no veo razón para no poner sus palabras que dicen lo que yo pienso.
De aquí a una semana el Gobierno se reunirá en Barcelona. Esto que no debería de ser una excepción, pero lo es y además en un día muy señalado, el primer aniversario de las votaciones que restablecían el Govern de Catalunya, después de ser anulado por el propio Gobierno por declararnos rebeldes o algo similar.
Viendo los preparativos que llevan semanas, todo desde la situación del edificio elegido para la reunión, que provocará retenciones en las principales vías de circulación de la ciudad, el día, la ciudad, recordemos que Cataluña es inmensamente mas grande, la presión mediática... todo parece una incitación a que se produzca el mas mínimo gesto, aunque sea por falsa bandera, para magnificarlo y que les sirva de excusa para privarnos de nuevo a todos los catalanes de nuestros derechos, por nuestro bien, por supuesto.
Todos los catalanes vemos a diario las mentiras que sobre nosotros se cuentan, la viñeta de Ferran Martí es muy gráfica, mientras que el resto de España, o buena parte de ella, compra sin problemas las mentiras. Tenemos todo el derecho a manifestarnos pero no les demos el gusto de mentir sobre nosotros.
Comentarios
Publicar un comentario